366 cançons en 366 dies

Slash + Fergie = Temazo

2012-01-30T05:05:00.000-08:00

Dilluns comencem amb una gran cançó del genial Slash i de la cantant dels Black Eyed Peas Fergie.

Només s'ha de dir que la cançó i tot el cd es brutal, son 17 temes espectaculars, on col·laboren diferents personalitats de la musica com son Dave Grohl dels Foo Fighters, Lemmy de Mothorhead, Ozzy Osbourne, Steven Tyler, entre d'altres.

Un CD genial de principi a fi.

Slash: Beautiful Dangerous - Slash

Audioslave per tancar la setmana

2012-01-29T04:59:00.000-08:00

Segur que tots coneixeu aquest grup, i els que sou del Barça encara més ja que es van fer molt més famosos a casa nostra quan el que era entrenador Blaugrana Frank Rijkaard va declarar-se admirador d'ells.

Audioslave va ser un d'allo que s'anomena "supergrup" format a Los Angeles en el 2001 per l'excantant de Soundgarden Crhis Cornell,i la resta dels Rage Against The Machine, el guitarristaTom Morello, el baixista Tim Coomerford i el bateria Brad Wilk.

Un gran grup que va saber-se diferenciar del so dels Soundgarden i dels Rage Against The Machine.

La cançó d'avui és del seu primer CD Audioslave

Audioslave: Shadow on the Sun - Audioslave

Una mica de Rancid pel dissabte

2012-01-28T04:49:00.000-08:00

Rancid: Time Bomb - ...And Out Come The Wolves

El priemr CD dels Strokes també és el millor

2012-01-27T04:46:00.000-08:00

Avuí tornem amb un grup que va sorgir en les mateixes dates que els BRMC que vaig penjar ahir.

The Strokes, una banda Nova York fundada al 1998, i que juntament amb el BRMC havien de ser els salvadors del rock.

El seu primer CD Is This It també de l'any 2001 és un disc perfecte

Aquí us deixo una de les cançons que més m'agraden

The Strokes: Last Nite - Is This It

El seu primer CD és el millor

2012-01-26T04:40:00.000-08:00

Quants com hem sentit aquesta frase de molts grups. Però en aquest cas és la veritat.

El primer disc dels Black Rebel Motorcycle Club és el millor i de carrer. També coneguts com BRMC i formats al 1998 van agafar el nom de la banda motorista de la pel·lícula de Marlon Brando "The Wild One" (Salvaje).

Us deixo una genial cançó del seu primer disc de l'any 2011.

Black Rebel Motorcycle Club: Love Burns - BRMC

Temazo temazo temazo. No cal cap més descripció

2012-01-25T04:33:00.000-08:00

Bad Religion: (21st Century) Digital Boy - Against the Gray

Una gran cançó de Soundgarden

2012-01-24T04:29:00.000-08:00

Soundgarden: Black Hole Sun - Superunknown

Una mica de System of a Down per despertar la setmana

2012-01-23T04:25:00.000-08:00

System of a Down: Toxicity - Toxicity

Mai ho he reconegut... però Alanis Morissette em mola

2012-01-22T04:21:00.000-08:00

Alanis Morissette: Ironic - Jagged Little Pill

Una de quan erem encara més joves

2012-01-21T04:17:00.000-08:00

NOFX: Linoleum - Drunk in Public

Karma Police

2012-01-20T04:15:00.000-08:00

Radiohead: Karma Police - Ok Computer

Nou single de Bruce Springsteen

2012-01-19T04:05:00.000-08:00

Mai he estat gaire fan del Bruce i sincerament no he escoltat mai un disc sencer seu (tot i que cada cop m'agrada més), però se li ha de reconèixer l'habilitat que té per treure èxits i moure masses. Sobretot a casa nostra on el Boss és molt estimat i aconseguir una entrada pels seus concerts és tota una odissea.

Aquí us deixo el nou single We Take Care of Our Own

Bruce Springsteen: We Take Care of Our Own

El carrer mai va ser teu

2012-01-16T02:34:00.001-08:00

La Trinca: Alça Manolo! - Es que m'han dit que...

La mala sort dels Social Distortion avui que és divendres 13

2012-01-13T02:25:00.000-08:00

Social Distortion: Bad Luck - Somewhere Between Heaven and Hell

El dijous també una de quan erem adolescents... més o menys

2012-01-12T02:20:00.000-08:00

Lagwagon: Sick - Hoss

Dimecres una cançó de joventut

2012-01-11T02:17:00.000-08:00

Green Day: Basket Case - Dookie

Refused tornen

2012-01-10T04:21:00.000-08:00

L'entrada del dimarts és pel grup suec Refused, que sembla que després de més de 10 anys d'inactivitat tornen amb un nou àlbum que sortirà aquest 201.

La banda que es va formar a Suècia al gener de 1992 per Dennis Lyxzén, David Sandström, Paär Hanssn i Jonas Lidgren, van gravar fins al 1998, data de la seva separació 2 demos, 5 EPs i tres àlbums.

Com a anècdota curiosa, l'últim concert del grup fins a la data va ser al subterrani de la casa del guitarrista del grup Darkest Hour, grup que acompanya a Refused a la seva gira americana.

El concert improvisat va comptar amb les bandes Union of the Shake, Darkst Hour, Frodus i Refused, amb unes 400 persones de públic. Això va provocar que la policia es presentés vàries vegades a la casa degut al soroll. Al poc temps de que Refused comencés a tocar, la policia va tornar a aparèixer a la casa mentre els suecs tocaven "rather be Dead". La cançó va arribar al seu moment estelar quan Dennis Lyxzén cridava "rather be alive" mentre la policia desconnectava el micro i obligava al grup a deixar de tocar. El públic reunit va continuar cantant la cançó.

Després de la separació el grup va publicar un escrit amb el nom de "Refused are fucking dead" on demanaven als diaris i revistes que cremessin totes les fotos de Refused, i avisaven que "no donarien cap entrevista als estúpids reporters"

Per sort sembla que ell suecs s'ho han pensat millor i a la seva web oficial ja podem veure un missatge que diu "REFUSED Coming Soon".

La cançó que us deixo avui és New Noise

Refused: New Noise - The Shape Of Punk To Come

Us agraden els dilluns?

2012-01-09T02:55:00.000-08:00

Avui dilluns 9, toca una cançó que segurament totes i tots heu cantant o xapurrejat algun cop. La cançó és I Don't Like Mondays dels Boomtown Rats, una banda irlandesa que va publicar aquesta cançó el 24 de juliol 1979 al seu tercer LP "The Fine Art of Surfacing", un disc que feina una crítica molt irònica al somni americà i a l'estil de vida dels Estats Units.

Boomtown Rats va ser un grup molt reconegut a la seva Irlanda natal i molt respectats pels seus èxits musicals, ja que va ser la primera banda irlandesa en tenir un número 1 a la UK singles Charts, i també per la seva destacada activitat social.

La cançó en qüestió, un tema que segurament heu cantat algun dilluns a primera hora del matí acabats d'aixecat i encara amb son, té un rerefons més tètric que el fet d'haver d'anar a treballar aviat un dilluns.

Cal situar-nos al dilluns 29 de gener de 1979 a San Diego. Aquell dia, una jove anomenada Brenda Spencer de 16 anys i alumna de l'institut de secundària de la ciutat, va anar a classe amb un rifle que els seus pares li havien regalar per nadal. En arribar a l'escola va disparar contra 11 persones entre alumnes i professors.

Al escoltar les sirenes de la policia, Brenda va fugir cap a casa seva on es va amagar. Després de 7 hores es va entregar a la policia i al sortir un periodista li va pregunta el perquè dels seus actes, al que ella va respondre "L'estava provant, això és tot. Tenia de fer-ho i amés no m'agraden els dilluns" i va afegir que "només ho vaig fer per diversió, vaig veure als nens com ànecs que caminaven per un bassal i un ramat de vaques que els rodejava, un blanc fàcil".

Brenda Spencer va ser declarada culpable de 2 assassinats i d'assalt amb arma mortal, i condemnada a cadena perpètua.

Mentre això passava Bob Geldof, cantant dels Boomtown Eats estava a Atlanta promocionant el seu darrer disc. Va ser allà on va veure per la televisió els fets i va quedar sorprès per la falta de remordiments de la noia i la innocent frase "no m'agraden els dilluns". Utilitzant aquesta frase, Geldof va escriure la cançó a ritme de reggae per denunciar els problemes que pateix la societat globalitzada.

Quan el disc amb la cançó va ser publicat als Estats Units, la Familia de Brenda Spencer va intentar boicotejar-la per tal de que no sonés als mitjans de comunicació. Aquesta protesta va fer que la cançó només arribés al lloc 73 del Billboard Hot 100. També diferents agents socials van denunciar la cançó demanant que no es fes burla ni es promocionés la violència armada, un dels principals problemes dels Estats Units.

En canvi, al Regne Unit i a molts països d'Europa, la cançó va arribar al número 1 el mateix mes de la seva publicació. Això va ser perquè a Europa, lluny de relacionar la lletra de la cançó amb els fets ocorreguts a San Diego, ho feien com una ironia de començar la setmana laboral i deixar de pensar en el cap de setmana. Per aquest motiu va sonar, i encara sona a moltes ràdios i televisions.

A continuació teniu el vídeo de la cançó.

The Boomtown Rats: I Don't Like Mondays - The Fine Art of Surfacing

Learn To Fly

2012-01-08T06:00:00.000-08:00

Avui diumenge us deixo un vídeo dels Foo Fighters. Un grup amb uns videoclips molt ben fets i entretinguts.

En aquest que us poso avui apareixen dos actors molt grans, Jack Black i Kyle Grass. A Jack Black segurament ja el coneixereu de pel·lícules com School of Rock, King Kong, Los viajes de Gulliver i moltes més. Kyle Grass, actor, guitarrista i cantautor és conegut segurament només per alguns per ser parella del citat Jack Black a la sèrie nord-americana de la HBO Tenacious D, i per compartir un grup amb el mateix nom.

Si teniu l'oportunitat de veure la sèrie o la pel·lícula que han fet sota el nom "Tenacious D, The picks od destiny" no us la perdeu.

Foo Fighters: Learn to Fly - There Is Nothing Left to Lose

The Strokes

2012-01-07T12:00:00.000-08:00

Ths Strokes: Last Nite - Is This It

Aquest cony de temps......

2012-01-06T12:31:00.000-08:00

Aquest cony de temps: Els Pets - Sol

Dia de reis, carta de reis

2012-01-05T17:00:00.000-08:00

Tot apunt per participar en la cavalcada de reis de Sant Feliu de Guíxols, us deixo aquesta cançó dels Manos de Topo.

Un grup força curiós, i que o t'agrada molt, o els odies.... molt! A mi m'agraden força, és una banda que la primera vegada que l'escoltes, no entra, és més, la veu que que el seu cantant fa servir a les cançons resulta molt curiosa.

Carta a los reyes: Manos de Topo - Ortopedias bonitas

Where is my mind?

2012-01-04T23:50:00.000-08:00

Avui gairebé no puc actualitzar el bloc el dia que toca.

Per això fico aquesta gran cançó dels Pixies

Where is my mind: Pixies - Surfer Rosa

La tercera entrada és pel que ho va inventar tot

2012-01-03T10:57:00.000-08:00

En el post d'avui penjarem una cançó d'aquell que ho va inventar tot. No soc gaire apassionat d'Elvis Presley, però s'ha de reconèixer que ell va ser capaç de donar a conèixer una música que en un principi només estava destinada al co·lectiu afroamericà, al gran públic.

La cançó d'avui segurament no és la millor, però és una de les que més m'agraden a mi i més coneixent la història d'aquesta. Un dels creadors de la cançó, anomenat Durden, va llegir a un diari una notícia que parlava d'un home que s'havia suïcidat a Miami, i això el va inspirar per escriure la lletra.

La cançó transmet perfectament la tristor i la pena que sentia aquella persona. Va trencar tots els papers que l'indentificaven i només va deixar una nota amb el text: "I walk a lonely street", lloc on està el Heartbreak Hotel de la cançó d'Elvis.

A continuació us deixo l'enllaç de la cançó. Segurament tots els que llegiu aixó us heu trobar en alguna ocasió caminat cap a la "lonely street" direcció al Heartbreak Hotel. Si ens trobem pel camí, parem, girem cua i fem el camí junts.

I dit això vaig a ballar sardanes ;-)

Hearbreak Hotel - Elvis Presley: Cara B al del single "I Was the One"

La segona entrada és pels Iron Maiden

2012-01-02T14:44:00.000-08:00

Avui, segon dia d'actualització del bloc. Aixó és més complicat del que sembla, peró bé, persistirem... Avui toca un dels primers grups vaig descobrir allà cap a principis dels anys 90. Son els Iron Maiden.

Va ser un dels primers, si no el primer CD que vaig comprar, i la primera cançó d'ells que vaig escoltar va ser aquesta que us enllaço a continuació, l'Acces High.

Un gran tema que espero que us agradi i UP THE IRONS!

Acces High - Iron Maiden: Powerslave

Comencem l'any 2012 actualitzant de nou el bloc

2012-01-01T13:06:00.000-08:00

Avui, el primer dia de l'any 2012 he decidit començar un nou projecte a través d'aquest bloc. Tal com diu el títol intentaré penjar cada dia una cançó d'un grup que m'agrada i que intentarà expressar una idea, sentiment, estat d'ànim del dia en qüestió.

No se si és molt original però pot ser divertit i curiós sobretot després dels 366 dies que té aquest any fer un repàs de tot el que he publicat.

Avui dia 1, inauguro aquesta aventura amb una cançó d'un grup català, que segurament descriurà el pensament que heu tingut tots aquest matí, o migdia després de despertar-vos de la festa de fi d'any.

Espero que us agradi i comenteu-me tot el que vulgueu.

Dilluns que ve - Brams: Sempremés

La moda idenpendentista

2009-08-23T00:50:00.000-07:00

Cada matí tinc el mal costum de dedicar una hora aproximadament a llegir la premsa per internet. La veritat es que avegades més que mitjans de comunicació, alguns d'aquests diaris electrònics i confidencials, semblen una revista del cor política, on aparèixen notícies extranyes i de pur morbo informatiu.

Ultimament el que sembla estar de moda, es que diferents personatges; alguns més rellevants i altres menys, s'apuntin al carro de la independència. Cada dia trobo un nou escrit on es demana que Catalunya declari unilateralment la independència, o que ja ni ha prou que l'Estat Espanyol ens maltrata, etc, etc.

No se a que es deguda aquesta moda independentista que hi ha últimament, fa uns anys als que ens declaravem obertament independentistes ens deiem que erem tancats, que en un món global no es pot defensar la separació de Catalunya perquè ens aïllariem del món i coses molt extranyes. Ara en canvi tothom veu en bons uns que Catalunya tingui un estat propi.
Que cada cop siguem més les persones que creiem que Catalunya ha de ser un estat més dins d'Europa és una bona notícia, però el món està ple de bones intencións que no és porten a terme mai. Cal materialitzar-les en fets.

Si demà hi hagués un referèndum d'autodeterminació, molta gent votaria SÍ. Els opinòlegs, escritors profesionals de confidencials, el plataformistes i associacionistes farien grans escrits defensant perquè cal votar sí a aquest referèndum i tots seriem molt feliços en el nou estat català. El problema quin és!? Com s'arriba a poder votar en referèndum per la independència de Catalunya!? No només calen bones intencions. Es necessita molta feina, per desgràcia els independentistes cada dia som més però no som la majoria dels ciutadans i ciutadanes. Cal com dic feina, molta feina. Perquè el dia que siguem per fi lliure que farem per legislar amb temes com per exemple el dret penal, o el civil o a l'hora de recaudar impostos, etc, etc.

Si ho hagués demà un referèndum d'autodeterminació jo votaria sí, sense pensar en tot aixó que estic dient però mirat fredament, fins que no arribi el moment de poder decidir sobre la nostra llibertat cal construïr país, cal fer xarxa i cal que Catalunya cada dia sigui més independent, legislativament parlant, de l'Estat Espanyol.

Un cop haguém fet aixó si que serem lliures de veritat

Així no, Carretero; per Jordi Gasulla i Flavià

2009-06-25T01:35:00.000-07:00

Us adjunto un escrit que he trobat per internet al web opinionacional.com i que clarament diu el mateix que jo penso. L'escrit es d'en Jordi Gasulla i Flavià. Us l'adjunto acontinuaci´o:

Aquests mesos estan sent molt moguts per a l’executiva nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya (bé, diguem-n’hi Esquerra). I no ho dic perquè l’Estat espanyol se’ns passegi amunt i avall amb terminis pel nou finançament, sinó per les disputes internes que tots coneixem.

Per qui no estigui al cas: després d’un Congrés Nacional —que és com es diu l’assemblea general dels militants d’Esquerra—, va quedar palès que la gent que estava en contra del tripartit era una minoria. De quatre candidatures a la presidència del partit, les dues que representaven la defensa del tripartit (Puigcercós i Carod-Rovira) van obtenir el 63,9% dels vots.

Això va indignar molta gent, en especial a aquella que porta anys pencant des de la base i que, després de difondre el missatge independentista arreu del país, sentien com, al carrer, se’ls criticava per mantenir un govern clarament espanyolista amb el PSC. Bé, a hores d’ara suposo que ningú no es queixarà si n’hi començo a dir directament PSOE.

Una de les persones emprenyades és el que va ser un dels candidats a la presidència del partit, Joan Carretero. Aquest metge de Puigcerdà és dels que pensa que primer hem d’assolir l’estat propi i després decidir quines polítiques socials duem a terme, i evidentment no li va agradar l’estratègia d’haver de governar amb un partit espanyolista…

Vist això, la decisió de Carretero ha estat marxar d’Esquerra i presentar una candidatura nova a les properes autonòmiques, ni d’esquerres ni de dretes, que té com a únic objectiu assolir la independència de Catalunya. I això em fa venir al cap unes quantes reflexions…

Si Carretero hagués guanyat el Congrés Nacional d’Esquerra no s’hagués escindit, per la qual cosa hagués continuat pensant que la independència l'ha de proposar una majoria nacionalista al Parlament composta hipotèticament per ERC i CiU (no?). En aquest cas, es deixava de banda les discrepàncies esquerra-dreta per prioritzar l’assoliment d’un estat propi, però sempre des de partits diferents que arriben a un acord polític puntual.

Per tant, Carretero proposa la candidatura unitària després de tenir problemes amb el seu partit. I la pregunta és: pensa el senyor Carretero que els independentistes dels altres partits abandonaran la seva feina pel país per seguir-lo a ell en aquesta proposta emancipadora que neix exclusivament pel seu desencís amb Esquerra?

Siguem realistes. Si volia tirar endavant una candidatura política unitària no hagués protagonitzat aquesta picabaralla per governar el partit, sinó que hagués fet el possible per unir els partits nacionalistes en una coalició sobiranista per a les properes eleccions. És a dir, no crear una candidatura-bolet, sinó unir les candidatures potencialment independentistes.

Tal com ho ha fet, doncs, s’ha condemnat al fracàs, perquè si bé els que estan més indignats s’hi sumaran (així com alguna gent que no estava posada enlloc), la majoria continuaran treballant des dels seus partits, que a més revalidaran els seus resultats (especialment CiU, gràcies al desgast del tripartit).

La gent es prendrà Reagrupament com un vot —independentista— de càstig amb Esquerra. Els resultats que obtindrà seran molt minsos si no canvia res i el que haurà aconseguit és que el seu intent de plebiscit per la independència acabi transformant-se en una derrota per a l’independentisme en general.

Sóc independentista i sóc dels que crec sincerament que podem aconseguir-ho. Però, així no, Carreteto. I em dol haver de presenciar una escena així de trista.

Salut!

Jordi Gasulla i Flavià
Educador en el lleure i estudiant de Magisteri

JO JUNQUERAS

2009-06-01T04:47:00.000-07:00

JO JUNQUERAS
TU JUNQUERAS
ELL/A JUNQUERAS
NOSALTRES JUNQUERAS
VOSALTRES JUNQUERAS
ELLS/ELLES JUNQUERES

En fi..... el proper 7 de juny: TOTS I TOTES JUNQUERAS
PRÒXIMA ESTACIÓ EUROPA correspondència amb línea
LLIBERTAT NACIONAL

La pataleta Carreterista

2009-04-18T09:27:00.001-07:00

Mai he opinat sobre el tema dels diferents sectors que hi han dins d'Esquerra. No negaré que tinc la meva opinió i que en les eleccions internes del partit vaig anar a votar i vaig donar ple suport a la direcció actual. Però és una cosa que queda aquí. Vull dir, que un cop passats els comicis interns, un cop passat el Congrés Nacional i un cop s'ha creat una nova direcció escollida per la majoria dels militants del partit, ja no té sentit seguir atacant des de dins.

Joan Carretero ha fet unes declaracions en les que instava a fer un partit nou al 2010. Per mi, aquesta pataleta i afany de protagonisme de Carretero, es contradiuen amb les declaracions que va fer al Congrés d'Esquerra quan va dir que posava al servei de la nova direcció per treballar junts i fer crèixer Esquerra. Doncs bé, l'únic que a crescut és el seu ego, i aquesta sortida de to, li pot sortir molt cara al company Joan Carretero. No puc no imaginar-me a en Joan Carretero d'aquí a uns anys de tertulià als matins de TV3 o dins d'una Casa Gran Catalanista.....

Ànims Víctor!!!!!!!!!!!!!!!!

2009-04-03T07:48:00.000-07:00

Aquest matí he estat al Teatre Municipal aportant el meu petit gra de sorra per donar suport a en Víctor. Sincerament he sentit la magnitud de la seva proesa i la dificultat que té estar tocant la bateria durant 120 hores seguides.

El cansament segur (bé segurissim) que és patent, però se'l veu amb molta força, molta il·lusió i moltes ganes de seguir endavant ja que la causa s'ho val, i si tots col·laborem una mica donant-li ànims continuament i que noti que no està sol i que tot el poble estem amb ell de ben segur que podrar aguantar fins al final.

Víctor company superis o no el rècord (que de ben segur que ho faràs) ets un fenòmeno i admiro la teva entrega i la teva força.

AIXÒ DONCS JA SABEU, ENLLOC DE QUEDAR-VOS A CASA EL CAP DE SETMANA I JUGAR A LA PLAY, MIRAR LA TELE, ETC ANEU AL TEATRE A DONAR ÀNIMS A EN VÍCTOR. LA CAUSA VAL MOLT LA PENA I ELL DE VEN SEGUR QUE US HO AGRAIRÀ!!!!!!

PD. Quan trobi el cable de la càmara de fotos penjaré les fotos que he fet!!!!

Les imatges parles per si soles

2009-03-24T09:11:00.001-07:00

No tinc paraules per expressar-ho.

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

El Ganxó Víctor Sanmarini Tocarà la bateria 102 hores seguides per lluitar contra una malaltia infantil

2009-03-18T04:40:00.000-07:00

El músic de Sant Feliu de Guíxols Víctor Sanmarini vol batre el rècord Guinness de tocar la bateria de forma continuada més de 102 hores per recaptar diners per lluitar contra la malaltia infantil. Es tracta de la Síndrome de West, una malaltia greu que es dóna en infants, i que va causar la mort de la seva germana amb només set anys. Per aconseguir aquesta fita, Sanmarini vol superar les 102 hores i 45 minuts (que són el rècord actual fet pel britànic Allister Brown) i ho farà tocant de manera continuada al Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols del dimecres 1 d'abril fins el dilluns 6.

Segons la Fundació Síndrome de West, aquesta malaltia apareix en alguns nens menors d'un any en forma de crisi epilèptiques que deixen seqüeles severes per a tota la vida i, per tant, sempre generen algun grau de retard global en el desenvolupament del nen. A partir del coneixement mèdic s'ha anat millorant en la investigació, però encara es produeixen casos greus, ja que a vegades no es diagnostica a temps o inicialment els símptomes són lleus i fa pensar en altres malalties.

Anims i força!!!!

Tots aquells que van votar SI a l'Estatut ara que diuen!?

2009-01-19T04:22:00.000-08:00

Durant la campanya per votar el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, recordem aquell que van pactar em Mas i en Zapatero a la Moncloa, i no aquell que va aprovar el Parlament de Catalunya, la majoria de partits van dir SI al nou Estatut, tots menys Esquerra (bé, el PP i CiUtadans també van dir que no, però per motius diferents).

El cas es que quan Esquerra es va posicionar per el NO, tothom ens va tractar d'irresponsables, d'estar en contra de Catalunya, de qu eno voliem que el país avancés, que si tal que si qual. El més curiós del tema és que les crítiques venien des dels sectors del PSC-PSOE i de CiU (o CyU).

Ara, Convergents i alguns membres del PSC surten de l'armari i diuen que aquest Estatut és insuficient, i que no s'ha avançat prou, sobretot en el finançament. Quan si no vaig errat, van ser ells els que van pactar les retallades de l'Estatut i també es retallades en el model de finançament. I doncs?!?! Ara de que ens queixem!?!? Ara perquè cridem i critiquem!?!? No erem bojos aquests d'Esquerra en dir NO!?!? Doncs bé, sembla que erem els més sensats!!!!!!

La caverna mediàtica rància de nou contra les JERC i Esquerra

2008-12-11T02:00:00.000-08:00

Una cosa que he pogut constatar es que la gent d'Esquerra i de les JERC només sortim als mitjans de comunicació per rebre crítiques. En aquests darrers dies hem obert els telenotícies de tot l'Estat degut a les declaracions del company Joan Tardà a l'acta que les JERC van fer en contra de la Constitució Espanyola el passat dissabte a Barcelona.

En un acte de masoquisme per part meva, he anat seguint totes les declaracions i opinions que és duien a terme des de els mitjans de comunicació cavernaris de l'Estat Espanyol. Que l'amic Los Santos ens critiqui ja no és notícia, que l'ABC i el inMundo es tranctin de terroristes tampoc, però el que si que m'ha sorprés i molt han estat les declaracions de Carlos Herrera al seu programa d'Onda Cero. En paraules textuals va dir "un acto de 50 borrachos que estaban allí...". Les seves paraules no m'han sorprés per anar en contra d'Esquerra i de les JERC si no pel to que utilitza per parlar del Jovent independentista del Països Catalans. A la caverna mediàtica espanyola, li fa por que el jovent pensi, li fa por que el jovent es mobilitzi i li fa por que el poble parli, opini i participi, i la por es transforma en pànic quan els actes son en contra de la seva Españñññña.

Particularment crec que no s'ha de desitjar la mort a ningú, ni a un hereu del règim franquista, però tot i així s'han d'entendre les circumstàncies de l'acte on es van dur a terme les declaracions. A diferència de la dreta espanyola que vol eliminar Catalunya, l'esquerra independentista catalana no vol destruir l'estat espanyol, nomès volem separar els nostres camins i construir un futur com una nació lliure.

Així companys de la COPE, Onda Cero, ABC, inMundo, etc. "los 50 borrachos" resistim les vostres crítiques que dia rera dia ens fan més forts i ens animem a seguir lluitant per la justícia social, i la llibertat nacional dels Països Catalans.

ÀNIMS JOAN TARDÀ

VISCA LA REPUBLICANA CATALANA

El Rei rep 3,3 milions per a redecorar La Zarzuela

2008-11-21T03:30:00.000-08:00

Emprenyat, de mala ostia, indignat..... no se com expressar-ho en veure la notícia que publica l'e-noticies: "El Rei rep 3,3 milions per a redecorar La Zarzuela".

Es a dir aquí ens tracten de lladres, maleducats, insensats per gastar 9.000€ de més en accessoris per cotxe, del President del Parlament de Catalunya i ara ningú posa el crit al cel perquè li donen al rei 3,3 milions (més als 8 milions i algo que té per sosteniment de la seva família).

Es a dir que el Borbó tindrà aquest any uns ingresos de més d'11 milions d'euros (AIXÒ ÉS CRISI I LA RESTA TONTERIES!!!!!!)

Jo li donaria 2 consells al monarca espanyol:

1. Que deixi la Zarzuela tal i com està, i que faci una redistribució de l'espai, així semblarà que estrena casa.

2. Que vagi al IKEA com la majoria de les persones que segurament es gastarà molt menys diners.... I pel tema de muntar els mobles que no es preocupi, si és gaire complicat parli amb en ZP que li comenti a en DURAN i LLEIDA si pot anar-hi un cap de setmana. Sortirà barat, només costarà un MINISTERI!!!!

Contra les crítiques mediàtiques....RESISTÈNCIA!!!!

2008-10-08T00:15:00.000-07:00

Aquest matí llegint l'e-noticies, he vist una notícia que deia "Víctor Alexandre diu que votar ERC és com votar el PSC", i més abaix un altre "Heribert Barrera, amb els crítics d'Esquerra".
Aquestes ganes de mostrar a l'exterior els corrents interns d'Esquerra contraris a la direcció nacional actual, constaten que algú té un gran interés en que Esquerra sigui com ells volen, o no sigui.

Una Esquerra presidida per Joan Carretero, seria l'il·lusió de molts sectors propers a CiU (potser per fi tornaries a governar), i si Carord hagués guanyat el Congrés doncs en Montilla més content que ningú perquè seguiria governant sense pals a les rodes.

Esquerra ha estat, és i serà el partit que ens portarà als catalans i a les catalanes cap a la llibertat nacional dels Països Catalans. Perquè, si no ho fem nosaltres qui ho farà? El PSC-PSOE??? CiU??? Com deia aquell: Reflexionemi.........

CiU navega.... Però no sap on!!!

2008-09-27T02:20:00.000-07:00

Al matins tinc la mala constum de llegir la premsa; sobretot la comarcal, i aquest matí he llegit un artícle al Punt que deia "CiU de Sant Feliu s'oposa al conveni de cessió de la casa Irla a la fundació".

Més endavant he pogut llegir que el el regidor Miquel Lobato (CyU) deia el següent " l'alcalde, va signar la cessió «amenaçat» per un patró de la fundació dissabte passat".

La veritat no se com és pot tenir la POCA VERGONYA de fer aquestes declaracions. La cessió de la Casa Irla a la Fundació ha estat un objectiu que es porta perseguint des de ja fa molt anys i crec que és el que toca. Que la casa del que va ser President de la Generalitat a l'exili, sigui de la fundació que porta el seu nom i que té per voluntat fer un museu amb exposicions continues. Potser CyU el que sempre ha volgut fer a la finca del carrer Algavira son pisos......

L'actitud de CyU a Sant Feliu de Guíxols, i en concret la del seu portaveu em fica de molta mala llet, ja que es dediquen a destruir tot el que des del govern municipal s'intenta tirar endavant. Estic segur que si el govern fes una moció per fer que Lobato fos alcalde la votarien en contra només per no votar el mateix que l'equip de govern XD.

Des d'aquest modest espai voldria fer una crida als companys de CiU (....no als de CyU). CANVI GENERACIONAL A GUÍXOLS JA!!! Jo us ho comento, el que feu a casa vostra, és...... problema vostre.

Festa Major Jove Guíxols 2008

2008-08-10T06:29:00.000-07:00

Per primer cop des de que soc a Sant Feliu de Guíxols he gaudit plenament de la Festa Major.
Han estat uns dies de molta feina (demano disculpes als companys i companyes que han fet més que jo) pero ha estat divertit.

Les barrakes a la platja i els concerts que es feien cada dia eren un reclam des de fa temps pel jovent ganxó tot i que tot hagués estat molt millor si en lloc d'estar algunes barrakes a l'espai de sempre i altres a la platja haguessin estat totes juntes.

En fi aquesta és la meva opinio. Tothom té dret a pensar el que vulgui. A pesar de tot, va ser genial.

Reflexions postcongresuals

2008-06-20T08:18:00.000-07:00

Ja han passat més de 72 hores del del Congrés, i baixada ja l'euforia crec que estic en disposició de fer una valoració objectiva sobre el que va passar el dissabte.

En primer lloc, en Joan Carretero m'ha demostrat la seva lleialtat al partit i a la nova executiva. Tot i no estar d'acord amb les tesis que defensa ni amb el plantejament del que segons ell a de ser Esquerra, reconec que retirant la seva esmena a la totalitat (segur que desprès de molt pactar i discutir), va garantir que la novadirecció s'enfortís una mica més, donant així un aire de fortalesa i unitat al partit.

Del que ja no estic tant content és de la postura d'esquerra independentista que tot i retirar algunes de les seves esmenes, de les 3 que van ser aprobades, com a mínim 1 el text de la esmena era pràcticament igual que el text esmenat. Pot ser tosuderia, publicitat, o afany de protagonisme... Vosaltres penseu el que volgueu; jo ho tinc clar.... MOLT CLAR!

Per acabar volia manifestar la mala llet que em va entrar en veure que en Xavier Vendrell no va poder entrar a la nova executiva. La seva feina durant aquests anys a estat fer feina bruta i moltes vegades quan s'ha de dir NO tot i que saps que és la última cosa que la gent vol escoltar és dur i et crea molts enemics. Però tot i així la seva feina al partit ha estat molt bona i positiva per Esquerra.

Per tots aquells que coneixeu el partit, o en formeu part ja sabeu el que significa per un militant d'Esquerra Republicana de Catalunya que l'assamblea no et voti per ocupar un càrrec: és molt dur.

En paraules del propi Vendrell aquest país només ens té a nosaltres per defensar la seva llibertat i fer el viatge cap a la independència.

ÀNIMS XAVI; ARA MÉS QUE MAI LA LLUITA CONTINUA!!!!

Independentistes per la butxaca

2008-05-24T01:41:00.000-07:00

Aquest país sempre hem tingut un greu problema i es que hem estat l'ase dels cops de tots els altres territoris que conformen l'Estat Espanyol, o com es diria més vulgarment som els cornuts i paguem el beure", però asobre sabem que ho som de cornuts, ho reconeixem i asobre seguim pagant, i justificant-ho perquè creiem que es aixó el que s'ha de fer i que no hi ha cap altre remei.

Doncs aquesta actitud s'està acabant i cada cop son més els independentistes de butxaca, o independentistes per la butxaca. Aquella gent que ja està fins al collons de pagar pagar i pagar a l'Estat Espanyol i no rebre res a canvi.

Potser quan tota aquesta gent que està farta de seguir regalant diners a la Corona Espanyola i a d'altres institucions rancies prengui la realement conciència de que la independència és la solució podrem celebrar un referendum d'autodeterminació i el que és més importat guanyar-lo, però o apretem o aquesta majoria serà en un futur molt molt llunyà......

INDEPENDENTISTES DE COR, FEU QUE EL VOSTRE VEÍ MIRI COM LA SEVA BUTXACA CADA COP ESTÀ MÉS BUIDA!!!!

El dia 7 a votar i el 14 al congrés

2008-05-20T13:27:00.000-07:00

La veritat es que ja tinc ganes de que sigui dia 14. Aquest serà el meu primer Congrés Nacional com a mílitant d'Esquerra (i com a no militant també...) i si us he de ser sincers tinc moltes ganes de que arribi el dia. Però sobretot tinc ganes de que tots aquests pollastres que tenim asobre s'acabin i que també s'acabin les acusacions, desacreditacions, etc d'uns dels candidats als altres.

Des d'aquí m'agradaria demanar a els caps visibles de les quatre candidatures que es mantingui el respecte als altres companys i companyes del partit i que sigui qui sigui el proper president d'Esquerra hem d'anar tots a una i treballar com hem fet fins ara (amb millor o pitjor resultat) per fer que el partit es torni a situar com un referent de tots els i les indendentistes del país.

Un a punt. Gràcies al Congrés PER FÍ ANIRÉ AL FORUM!!!!!!!!

Algú més vol dirigir Esquerra?

2008-04-01T02:09:00.000-07:00

Carod, Puigcercós, Carretero, Bertan..... Qui mes s'apunta a la pugna de poder per dirigir Esquerra? Hi ha una frase que diu "ELS DRAPS BRUTS ES RENTEN A CASA", però a casa nostra, no a Can Cuní, a Ca la Tarribes o a Can Bassas.
Esquerra normalment només sortim a la premsa per treure a la llum els pollastres interns que tenim i per que els periodistes i aquells que diuen que ho son rumoreixin si aquest era amic d'aquell però ara l'ha traicionat i va amb aquell altre....

No és aixó companys no és aixó com deia aquells. Si,potser al partit li cal un canvi, però les coses es podem fer bé o com s'estan fent i que es transmet cares a fora? Doncs que aquells que pugnen per la direcció d'Esquerra realment els importa poc Esquerra i Catalunya i molt la cadira. Cosa que jo no crec que sigui així pero com he dit és l'impresió que dona.

Quan treballes dur durant 4 anys i ningú t'ho agraeix

2008-03-10T03:09:00.000-07:00

Ahir a mitja tarda vaig rebre un missatge al telefòn en el que s'informava que perdiem entre 4 i 5 escons. La veritat es que no m'ho podia creure però quan anava passant la tarda cada cop m'anava fent més la idea.
Aquests resultat ens han fet molt de mal però ara és el moment d'anar tots a una. No és l'hora de començar a llençar-nos els plats pel cap (seria el recurs fàcil). Potser la direcció del partit s'ha equivocat plantejant la campanya, potser no s'ha sapigut motivar i mobilitzar a la militància ni als votants. Em perdut, si però ara no toca cremar les naus sinó tornar a terra ferma i seguir lluitant pel país i pel partit perquè no siguem realistes, si aquest país és algun dia independent no ho serà gràcies al sucursalime de PSC-PSOE, ni gràcies al catalanisme dels diners a Catalunya i els negocis a Espanya de CiU. Aquest país si algún dia és lliure serà gràcies a la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Ànims a tots els que estigueu co jo decebuts i recordeu el que deia un proverbi xinés:

"Aquell que ensopega i no cau segueix avançant"

FRIKIS DEL MÓN!!!! PER FÍ US HEU UNIT!!!!

2008-03-09T07:24:00.000-07:00

Ahir dissabte com que estava reflexionat sobre les eleccions vaig estar mirant a la nit TVE. Aquella gala per decidir quin seria el representant "patrio" per anar a la casposa Eurovisión.
La veritat es que el nivell musical d'aquests aconteixement és bastant nefast, tots menys un.... EL REI FREAK...... El mestre Chikilicuatre. Un personatge de la factoria Buenafuente que a mi com a mínim em va enamorar.

Ja era hora que aquest país en el qual ens obliguen a estar hi hagués una mica de sentit de l'humor. Visca el Chikichiki!!!!!!!!!!!

Que no serveixi de precedent però per un cop: SPAIN 12 POINTS!!!!

Ara mes que mai DEPÉN DE TU!!!!

2008-03-07T02:24:00.000-08:00

El 9 de març s'acosta i a les comarques de girona encara no està tot decidit: El sisè diputat encara està en joc entre en Joan Puig (Esquerra) i la Alicia Sànchez Camacho (PP).
Fa quatre l'Esquerra Independentista ja va fer fora als popular gràcies a que els van doblar en vots.
En aquestes eleccions la situació es repeteix. Només un vot per Esquerra pot deixar el Partit Popular d'Acebes i Zaplana fora de representació a Girona, ja que ni PSC, ni CiU ni ICV poden optar al tercer i al primer respectivament.

Si encara no t'ha quedat molt clar visita aquesta web http://www.stoppp.cat