Afraid To Speak In Public

Imatge de la presentació del concert d'aniversari de la Sala Garatge de Barcelona

Aprofitant que Afraid To Speak In Public, una de les bandes més mítiques del panorama alternatiu del nostre país es tornava a reunir per celebrar els 20 anys de la mítica Sala Garatge de Barcelona, he tingut l'excusa perfecta per reactivar el bloc. Aquesta vegada encarat a la música i a les curiositats.

Portada i contraportada del primer CD Subcircus (1993)

Afraid To Speak In Public (ASP) pels que no els coneguin va ser un quartet format a Badalona a principis dels anys 90 que van destacar per la seva personalitat músical i per ser els abanderats d'alló que es podria haver anomenat el "So Badalona" amb altres bandes de la ciutat com Prisma d'Horus, J6 o B-Violet, E-150 entre d'altres, en una època on la música alternativa bullia, i on la ciutat de Badalona era l'epicentre d'aquest moviment, i segons s'ha dit més d'una vegada, amb l'índex de músics per metre quadrat d'Europa, superant fins i tot, grans capitals com Berlín. Era una época on no hi havia ningú a la ciutat que no fos músic, i hi havia grups i locals a cada racó de la ciutat.

Dins d'aquest context van aparèixer els ASP amb Monti a la Veu, Carlos al baix, que posteriorment seria substituit per Álex, Mariano Vera a la Guitarra i Rafa Juan a la bateria, que sota la influència de grups com Today is the day, Assassins of God, No Means No, i amb tocs de hardcore, funk, punk i fins i tot blues o jazz van crear una de les trilogies de discos més interessants del panorama alternatiu nacional.

Al desembre de 1993, i just quan estaven editant la seva primera maqueta, se'ls hi va presentar l'oportunitat d'editar el seu primer CD sota la tutela del canadenc Peter Eichenberg, propietari de la desapareguda discogràfica barcelonina Liquid Records, on també es van gravar àlbums de Psilicon Flesh, Chococrispis, Groove Crew o B-Violet, i que es va convertir en un dels puntals de la música alternativa de l'època. Així doncs aquell mateix any va sortir a la llum Subcircus, el primer disc dels ASP. Un àlbum que beu de moltes fonts i que barreja amb molta gràcia i estil diferents gèneres musicals i on es nota la influència de bandes com Primus, No Means No, Today is the day, i un llarg etcètera. 

Considerat un dels millors discos de l'any trencava amb la típica estructura de les cançons tradicionals ritme-tornada-solo. Les cançons es nodrien de moltes tendències, tal i com demostraven al llibret intern del CD amb una gran quantitat de grups que apareixien en els agraïments com a principals influències de la banda.

Afraid To Speak In Public

Amb un treball excel·lent i convertits en el grup revelació de l'any segons diferents revistes musicals es van tirar a la carretera. Van tocar per tot Catalunya i també a l'Estat Espanyol, compartint escenaris amb grups de l'escena underground de l'aleshores com Chococrispies, Grove Crew, No More Lies i un llarg etcètera, i també amb bandes més coneguts com La Polla Records, Reincidentes, Negu Gorriak o Mano Negra entre d'altres, i  actuant a diferents escenaris importants com el BAM del 1994.

A l'any 1995 van començar la gravació del seu segon CD que va ser publicat al març del mateix any. Sota el títol de Showcase, va sortir també de la mà de Liquid Records i no va fer més que consolidar els badalonins com un puntal de la música de l'època. Aquest segon disc va suposar un pas endavant, tant des del punt de vista dels recursos tècnics i la millor producció, com per la seva música, on els ASP van definir i consolidar el seu estil amb unes lletres més madures i un so més obscur, cru i agressiu. Va ser a partir d'aquest treball quan ASP va fer el salt definitiu. Aquell mateix any, la seva cançó "Decaying Time", apareix al CD recopilatori editat per la revista Factory Big Whack en la reserva india amb altres grups de l'escena alternativa com Australian Blonde, Sexy Sadie, Corn Flakes, Psicolon Flesh, entre d'altres.

Portada segon disc Showcase

Aquest segon disc va rebre encara més bones crítiques que el primer i va propiciar que els de Badalona ampliessin els seus escenaris i estiguessin presents als principals festivals d'estiu que en aquella época era un génere de moda i en augment amés de fer que el grup comencés a actuar per Europa. Van tocar a la primera i única edició del Pop Festival (1995) que es va celebrar al parc de Can Solei de Badalona, on van compartir escenari amb grups com Sonic Youth, Siniestro Total, Babes in Toyland, Hamlet, Yo la Tengo, entre d'altres. Al mateix any també van quedar finalistes del prestigiós concurs Villa de Bilbao on es van convertir en una de les sensacions del concurs.

També cal recordar l'actuació que van dur a terme al BAM de 1995 al Poble Espanyol juntament amb Negu Gorriak i Todos Tus Muertos. Actuació que es va haver de suspendre just després que els ASP acabessin la seva actuació per la gran quantitat de pluja que va caure, i que es va repetir al dia següent al Palau d'Esports.

A l'any següent el grup va continuar tocant i presentant Showcase per tota la geografia catalana i espanyola i sortint puntualment per Europa a córrer les principals ciutats.  Van arribar a compartir escenari amb grans bandes de nivell internacional com Bad Religion, Sepultura, David Bowie, Iggy Pop o Blur, per citar només alguns en la primera edició del Doctor Music Festival de 1996: Pels que no ho recordin el Doctor Music Festival va ser un festival de música que es va dur a terme els anys 1996, 1997 i 1998 a la localitat d'Escalarre (Pallars Sobirà) i que després en posteriors edicions es va traslladar a Astúries, i que aplegava en un ambient muntanyenc i plenament natural a les principals bandes de l'època.
Del seu segon disc Showcase cal destacar la cançó BCN, una crítica a la Barcelona post-Olímpica i que es va fer que els Afraid arribessin al gran públic gràcies al videoclip que el programa de televisió Sputnik TV que s'emetia cada nit al Canal 33 després de la mitja nit, no parava de repetir una vegada i una altra.

Portada del tercer disc Afraid To Speak In Public

Després d'uns anys d'èxits i de reconeixement per part de l'escena alternativa de l'època, el grup es va tancar a gravar de la mà de Liquid Records, igual que els seus anteriors treballs, el seu tercer disc que duia per nom ASP (1997). Un disc que va consolidar definitivament a la banda i al seu estil.
 Al mes de juny d'aquell mateix any van tocar al prestigiós Roskilde Festival de Dinamarca.
Tot i el gran disc que havien manufacturat; Monti, Álex, Mariano i Rafa, van decidir trencar la banda, segons han manifestat en alguna ocasió i sense gaires explicacions "Diguem que les relacions internes dins de la banda no eren les adequades".

Apart dels 3 discos d'estudi, els Afraid també van col·laborar al disc de tribut que la discogràfica Bcore a l'any 1997 va fer al grup de hardcore Minor Threat, titulat "Un tributo a Minor Threat", amb versions de Subterranian Kids, Xmilk, Manifesto, Prisma d'Horus, Negu Gorriak, Fromheadtotoe, Virtual Noise, Groove Crew, Aina i els mateixos Afraid To Speak in Public que participaven amb una versió de la cançó In My Eyes.
 
Així doncs es va posar fi a una de les millors bandes que ha donat el nostre país, tot i que després de la reunió que van tenir per celebrar els 20 anys de la Sala Garatge el 6 de desembre de 2012, esperem que la cosa no quedi aquí, i que els Afraid ens tornin a fer disfrutar amb la seva música.

A continuació teniu l'enllaç del concert que van fer a la Sala Garatge el passat 6 de desembre conjuntament amb Doctor Calypso, El Increible Hombre Bala i els ganxons No More Lies.

______________
Referències:

• Fanzinosis.com: Afraid To Speak In Public: Recordando viejos tiempos
• La Factoria del Ritmo: Afraid To Speak In Public: Sin miedo a actuar en público
• Musicospio: Afraid To Speak In Public: Biografia y enlaces relacionados
• Cultura en Cadena: Afraid To Speak In Public: Mestizaje musical
• Ferran Amado: La musica del dimoni: 30 anys de rock a Badalona (2005)  (descarrega el pdf)