dilluns, 28 de gener del 2013

Història de la guitarra elèctrica

Introducció:
A la dècada del 1920, les orquestes de ball i les bandes de Jazz dels Estats Units, utilitzaven diferents models de guitarres acústiques. Aquestes, tenien un so més baix que la resta d'instruments, ja que en aquell época aquests encara no s'electrificaven.
Per aquest motiu, la guitarra no podia competir amb el so natural dels altres instruments, com el saxo, la trompeta o el piano. Així doncs, les guitarres s'utilitzaven bàsicament com instruments d'acompanyament.


Funcionament d'una guitarra elèctrica:
El tret distintiu de la guitarra elèctrica és la pastilla. Una unitat fonocaptora que converteix les vibracions de les cordes de la guitarra en un senyal elèctric. Aquest senyal al passa per un amplificador i es torna a transformar en so en un altaveu.

Les primeres guitarres elèctriques de cos semi massís:
Lloyd Loar
La història de les guitarres "electro-acústiques" comença de la mà de Lloyd Loar, un treballador de l'empresa Gibson que va experimentar amb diferents prototips de pastilles, disenyades per amplificar el so de les guitarres acústiques.
Als anys 30, Loar va deixar Gibson per fundar la seva pròpia empresa anomenada Vivi-Tone, cosa que va provocar que el seu prototip de pastilles quedés aparcat durant alguns anys.
Gibson ES-150 dels anys 30

Al 1935 Gibson va presentar la ES-150 "Electric Spanish", una guitarra de tapa curvada i forats en forma de f equipada amb una gran pastilla.

Als anys 40, van aparèixer nous models de Gibson ES, com la 125 amb una sola pastilla o la 300 i la 350 amb dues pastilles. Posteriorment, a l'any 1949 Gibson va llençar al mercat la ES-5 amb 3 pastilles.

Després de la Segona Guerra Mundial, altres marques van començar a competir amb Gibson en el mercat de les guitarres elèctriques de caixa (o de cos semi-massís). Les que més èxit van tenir van ser les Epiphone (empresa comprada per Gibson al 1957), Gretsch o Guild.

Primeres guitarres elèctriques de cos massís:
La guitarra elèctrica es va desenvolupar finalment quan van aparèixer les primeres guitarres de cos massís sense caixa de resonància. Les primeres guitarres d'aquest tipus van sorgir gràcies a la popularitat de la música hawaiana als Estats Units durant els anys 20 i 30.

Així doncs, les primeres guitarres elèctriques de cos sòlid, eren bàsicament guitarres hawaianes amb alguna modificació, que depenien només d'un amplificador per poder sonar.

La "Frying Pan" o "Paella" una de les primeres guitarres elèctriques
Una de les figures clau en la creació de les guitarres de cos massís va ser Adolph Rickenbacker quan al 1931 es va associar amb Paul Barth i George Beauchamp, treballadors de la Companyia Nacional de California que fabricava pastilles, i vanc rear la Electro String Company.
Aquesta va ser la primera empresa en crear instruments únicament elèctrics i comercialitzar-los. Junts van crear unes guitarres d'acer i alumini conegudes popularment com "paelles", degut a la seva forma, i que únicament sonaven si eren endollades a un amplificador.

Al 1932, Rickenbacker va fer un pas més i va crear la Electro Spanish, una guitarra de diseny bàsic amb una tapa abombada que incloia una pastilla magnètica en forma de ferradura.

Leo Fender, creador de les famoses Telecsaster i Stratocaster
Als anys 40 Leo Fender, propietari d'un taller de reparació de radios, es va associar amb un antic treballador de Rickenbacker, Doc Kauffman, i entre els dos van fundar la companyia K&F que es dedicava a la fabricació d'steel guitars i amplificadors.
Leo Fender tenia la idea que les pastilles no tenien que ser tant grans, i volia crear noves pastilles molt més petites. Així doncs, agafant el cos d'una guitarra hawaiana, però trastejada com una guitarra normal va fabricar una guitarra que es va fer molt popular a l'època.

A l'any 1946 Leo Fender i Doc Kauffman van desfer la seva companyia i el primer va fundar la Fender Electric Instruments Companys. Dos anys després va crear la seva primera guitarra anomenada Broadcaster, que posteriorment va agafar el nom de Telecaster.

Lester William Polsfuss (Les Paul)
Per la seva banda, a principis també dels anys 40, el guitarrista de country-jazz Les Paul, va crear la seva pròpia guitarra anomenada "Log" (Tronc) al taller que Epiphone li havia deixat perquè pogués experimentar.
Utilitzant un màstil Gibson adherit a un bloc de fusta de pi sobre el qual va muntar les pastilles i el pont Les Paul va anar a Gibson a oferir-li la seva guitarra, però aquests van desestimar la seva creació amb el pretext que era un pal d'escombra amb pastilles. Però a l'any 1950 Gibson es va possar en contacte amb Les Paul perquè aquest desenvolupés la seva idea.

Fins aquí una petita introducció del que ha estat la creació de la guitarra elèctrica. El que aquesta ha significat per la música es de sobres conegut per tothom. En altres entrades, aniré explicant la història de les dues marques que més importants i conegudes en la fabricació venta de guitarres com son Fender i Gibson.

_____________
Referències:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)