A la dècada del 1920, les orquestes de ball i les bandes de Jazz dels Estats Units, utilitzaven diferents models de guitarres acústiques. Aquestes, tenien un so més baix que la resta d'instruments, ja que en aquell época aquests encara no s'electrificaven.
Per aquest motiu, la guitarra no podia competir amb el so natural dels altres instruments, com el saxo, la trompeta o el piano. Així doncs, les guitarres s'utilitzaven bàsicament com instruments d'acompanyament.